<body><script type="text/javascript"> function setAttributeOnload(object, attribute, val) { if(window.addEventListener) { window.addEventListener('load', function(){ object[attribute] = val; }, false); } else { window.attachEvent('onload', function(){ object[attribute] = val; }); } } </script> <div id="navbar-iframe-container"></div> <script type="text/javascript" src="https://apis.google.com/js/platform.js"></script> <script type="text/javascript"> gapi.load("gapi.iframes:gapi.iframes.style.bubble", function() { if (gapi.iframes && gapi.iframes.getContext) { gapi.iframes.getContext().openChild({ url: 'https://www.blogger.com/navbar/15155246?origin\x3dhttp://jofrebardagi.blogspot.com', where: document.getElementById("navbar-iframe-container"), id: "navbar-iframe" }); } }); </script>

6.9.07

GRINDHOUSE II































Com us deia, ahir vaig anar a fer la meva propia doble sessió als cines Icaria, per veure Planet Terror i Death Proof. I com ho diria... va ser brutal. Vaig començar amb la de Robert Rodriguez... la que tothom critica i diu que és una merda de peli... Doncs sí... suposo que és una merda de peli si t'esperes anar a veure cinema independent francès... però ni Robert Rodriguez viu a París ni jo vaig anar a veure cine francès, així que jo vaig disfrutar com un nen petit...
Després li va arribar el torn a Quentin Tartantino i Death Proof. No tinc paraules... Si la de Planet Terror és un homenatje/gamberrada i divertidíssima durant les 2 hores de peli, Death Proof és una gamberrada/meravella amb homenatges i auto-homenatges i diàlegs perfectes que t' enganxa a la cadira durant les dues hores... Impressionant Kurt Rusell... i molta atenció al plano seqüencia de la conversa al restaurant... "Quien da mas?"