<body><script type="text/javascript"> function setAttributeOnload(object, attribute, val) { if(window.addEventListener) { window.addEventListener('load', function(){ object[attribute] = val; }, false); } else { window.attachEvent('onload', function(){ object[attribute] = val; }); } } </script> <div id="navbar-iframe-container"></div> <script type="text/javascript" src="https://apis.google.com/js/platform.js"></script> <script type="text/javascript"> gapi.load("gapi.iframes:gapi.iframes.style.bubble", function() { if (gapi.iframes && gapi.iframes.getContext) { gapi.iframes.getContext().openChild({ url: 'https://www.blogger.com/navbar.g?targetBlogID\x3d15155246\x26blogName\x3dJo+faig+can%C3%A7ons\x26publishMode\x3dPUBLISH_MODE_BLOGSPOT\x26navbarType\x3dSILVER\x26layoutType\x3dCLASSIC\x26searchRoot\x3dhttps://jofrebardagi.blogspot.com/search\x26blogLocale\x3dca_ES\x26v\x3d2\x26homepageUrl\x3dhttp://jofrebardagi.blogspot.com/\x26vt\x3d6058010008128132973', where: document.getElementById("navbar-iframe-container"), id: "navbar-iframe" }); } }); </script>

5.9.07

GRINDHOUSE














Ha arribat el moment.
Vist el "relatiu" fracàs que ha suposat als Estats units, Grindhouse, el joc/homenatge que proposaven Quentin Tarantino i Robert Rodriguez amb una sessió doble, emulant aquelles sessions dobles tant típiques d'allà Nord Amèrica... i que ara resulta que tothom en aquest país coneixia i ... (colla de pedants...) jo sincerament les úniques sessions dobles que conec son aquelles que feien als cines de reestrena als anys 80... Tipus Cine Dante (ara més conegut com Lauren Horta)... on es projectaven en sessió doble i de reestrena, repeteixo...) títols tan emblemàtics de l'època com "Cazafantasmas" i "Karate Kid"... o "The Goonies" i "Cruze de caminos"... M'acabo d'adonar d'una condició indispensable.. sempre tenia que aparèixer en una de les pel·lícules Ralph Macchio o similar (que serà d'aquest noi...)
Recordo sobretot una ocasió, precisament la de "Cazafantasmas" i "Karate Kid"... On els meus avis van acompanyar al seu net d'uns 6 anyets (ossigui jo...) completament enganyats... els hi vaig assegurar que no havia vist cap de les dues pel·lícules, que tothom deia que eren molt bones... i ja veus a uns pobres avis acompanyant al seu net al cinema... i tragant-se aquelles pel·lícules que ells deurien trobar abominants... Fins que jo, tot emocionat, durant el combat final de "Karate Kid" just en el mític plano on el gran, grandiós (i anyorat) "Señor Miyagi" li diu amb un gest d'ulls a "Daniel-San" que faci aquella patada voladora (Aquell plano del "Señor Miyagi" que segurament molts recordareu, en Tarantino l'anomenaria un plano Sergio Leone...) Doncs bé... resulta que durant aquesta escena, va i se m'escapa tot innocent i volent compartir aquella emoció amb els meus avis, la següent frase: "Ja veureu avis, aquest és el millor tros de la pel·lícula!!!" Us ho asseguro... Lo còmic que us pot semblar tot això ara, us asseguro que en aquell moment per mi va ser un drama total...
Després d'aquesta anècdota que gràcies a Quentin Tarantino i Robert Rodriguez he recordat, us diré que el que realment em fot de que hagin partit GRINDHOUSE en dos, és el fet de que han despreciat la feina de molta gent i la idea de (per mi) dos grans creadors... Hi ha molta gent que s'ha queixat, i amb raó, és clar... però jo fa setmanes ja que vaig decidir, no queixar-me massa, i esperar fins a l'estrena de Death Proof.
Així que avui dimecres aniré tot solet cap als Icària, a fer-me la meva propia sessió doble... Començaré per "Planet Terror" a les 18:00 i seguiré amb "Death Proof" a les 20:30... A disfrutar sense queixar-me... així que ja sabeu, si esteu interessats, em truqueu o ens veiem allà... que els meus avis no volen venir.
Petons.
jb.

1 Comments:

Blogger pintxo.satriani ha dit...

Quina llàstima no haver llegit aquest comentari fins a dos mesos després de "l'esdeveniment"!!! M'hi hauria enganxat, no com a àvia, si no com a "nan gran"...

Jo també recordo les del Dante i les del Diamante, i les del cinema de Fabra i Puig, que si no m'erro va ser el darrer de tot BCN en tancar portes, no fa tants anys. Fins al final dels seus dies s'hi van veure dues pel·licules, i en sessió continua...

Segur que als avis els va agradar acompanyar-te, i que van riure per sota el nas amb la "patinada" d'en J. també... Ara ja saps que hauràs de fer quan t'arribi el dia, tot i que vés a saber que et tocarà empassar-te! jajaja

Parlant de dobles...
Sabem si es poden veure en alguna banda "romànticomusicals"? (Quin gènere tan maltractat...) Em moro per tornar a veure Streissand i Kristofersson en "A star is born", no importen ni l'idioma ni la mida de la pantalla mentre soni bé! De fet, no sé què donaria per veure-la juntament amb la segona versió filmada de la història, gravada per Judy Garland amb temes de Gershwin... Aimare! Quin fart de plorar!

PD: sóc molt conscient que no tinc cap futur en la programació cinematogràfica, "no problemo" :) ;)
Salut!
pintxo

9:41 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home