<body><script type="text/javascript"> function setAttributeOnload(object, attribute, val) { if(window.addEventListener) { window.addEventListener('load', function(){ object[attribute] = val; }, false); } else { window.attachEvent('onload', function(){ object[attribute] = val; }); } } </script> <div id="navbar-iframe-container"></div> <script type="text/javascript" src="https://apis.google.com/js/platform.js"></script> <script type="text/javascript"> gapi.load("gapi.iframes:gapi.iframes.style.bubble", function() { if (gapi.iframes && gapi.iframes.getContext) { gapi.iframes.getContext().openChild({ url: 'https://www.blogger.com/navbar.g?targetBlogID\x3d15155246\x26blogName\x3dJo+faig+can%C3%A7ons\x26publishMode\x3dPUBLISH_MODE_BLOGSPOT\x26navbarType\x3dSILVER\x26layoutType\x3dCLASSIC\x26searchRoot\x3dhttps://jofrebardagi.blogspot.com/search\x26blogLocale\x3dca_ES\x26v\x3d2\x26homepageUrl\x3dhttp://jofrebardagi.blogspot.com/\x26vt\x3d6058010008128132973', where: document.getElementById("navbar-iframe-container"), id: "navbar-iframe", messageHandlersFilter: gapi.iframes.CROSS_ORIGIN_IFRAMES_FILTER, messageHandlers: { 'blogger-ping': function() {} } }); } }); </script>

24.7.06

Glaucs: 10 anys del primer disc. 2 de Desembre a Mariscal.



Feia uns mesos que hi pensava... Em deia.... "Tinc ganes de tocar algun tema de Glaucs als concerts.... ja fa 3 anys i pico, al desembre 4, de l'últim concert.... I si fèssim algun concert??... un sol concert??..." aleshores vaig pensar: "aquest hivern farà 10 anys que vam treure el primer disc... i si féssim un concert per celebrar-ho?... un sol concert, només un, a Mariscal, per divertir-nos...." La cosa va quedar així... en un simple pensament, però que seguia allí, em rondava pel cap, cada cop amb més insistència....... fins que l' altre dia, a la ràdio, escolto una cançó de Glaucs.... i aquell pensament es va fer lo suficientment fort com per agafar el telèfon i trucar a l'Àngel i l 'Àlex.......
Jo tenia por, que no tinguéssin cap mena de ganes, i que no els hi fes cap mena d' il·lusió.... però, és clar... no va ser així....
El primer pas el teníem superat.... l' Àngel i l' Àlex hi estàven d'acord... I just avui he trucat a en Lluís... Ell si que em feia por............
si en Lluís deia que no, el concert no tindria cap mena de sentit... ara que s'ha montat la vida lluny de la música i que només agafa la guitarra a casa... jo pensava: "en tindrà ganes????" "li farà mandra???" Doncs el meu cosí Lluis, li ha fet il·lusió i el dia 2 de desembre Glaucs tornarem per una sola nit tots 5... Bueno, espero que tots 8...(Àngel, Àlex, Eduard, Miquel, Vadi, Lluís, Xico i jo) a Mariscal.

Així que mira tu quines coses.... Farà 10 anys del primer disc i just 4 de l'últim concert, i ho celebrarem tocant un cop més, poder per penúltim (mai últim) cop a Mariscal....

Espero que la gent entengui que és simplemet per que en tenim ganes i que no busquem res més que passar-ho bé, i tornar a tocar per una nit aquelles cançons que malgrat tot, tan disfrutàvem tocant-les sobre un escenari.... i que en cap cas ens plantajem això com una proba per res més....

El meu disc segueix endevant, el de Nut també... però Glaucs sempre ens ha quedat... ho tenim allà, en un raconet privilegiat del cor.... Així doncs espero que hi hagi algú perdut per algun lloc que li faci tanta il·lusió com a nosaltres anar fins a Mariscal el dia 2 de desembre per tornar a escoltar les cançons de Glaucs....

Res més, fins ben aviat.

jb.

2 Comments:

Blogger Jofre Bardagí ha dit...

Hola Marta.
La veritat que m'encanta veure que la gent s'enrecorda tant de Glaucs, i és maco veure que com a mínim hi ha gent que s'agafarà aquest concert amb tantes ganes com nosaltres.
Sobre les entrades no en se res encara... no se com ho farem... queden molts mesos encara, ara només volia que la gent s'enteri de que farem aquest concert... així que de moment a esperar una mica més... ja aniré avisant de coses, ok?

apa, que vagi bé.

Jofre.

3:10 a. m.  
Blogger aina ha dit...

per l'últim concert vaig aconseguir algunes entrades però una faringitis va fer que m'hagués de quedar a casa... i tothom em deia que va ser fantàstic... ara, però, sembla que la història vulgui donar-me una segona oportunitat que no em penso deixar perdre

gràcies per les ganes
i l'oportunitat
:)

ens hi veiem

4:48 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home