<body><script type="text/javascript"> function setAttributeOnload(object, attribute, val) { if(window.addEventListener) { window.addEventListener('load', function(){ object[attribute] = val; }, false); } else { window.attachEvent('onload', function(){ object[attribute] = val; }); } } </script> <div id="navbar-iframe-container"></div> <script type="text/javascript" src="https://apis.google.com/js/platform.js"></script> <script type="text/javascript"> gapi.load("gapi.iframes:gapi.iframes.style.bubble", function() { if (gapi.iframes && gapi.iframes.getContext) { gapi.iframes.getContext().openChild({ url: 'https://www.blogger.com/navbar.g?targetBlogID\x3d15155246\x26blogName\x3dJo+faig+can%C3%A7ons\x26publishMode\x3dPUBLISH_MODE_BLOGSPOT\x26navbarType\x3dSILVER\x26layoutType\x3dCLASSIC\x26searchRoot\x3dhttps://jofrebardagi.blogspot.com/search\x26blogLocale\x3dca_ES\x26v\x3d2\x26homepageUrl\x3dhttp://jofrebardagi.blogspot.com/\x26vt\x3d6058010008128132973', where: document.getElementById("navbar-iframe-container"), id: "navbar-iframe" }); } }); </script>

24.9.07

GLAUCS: Nou tema.

Per anar fent boca, si voleu, podeu escoltar una de les noves cançons de Glaucs al Myspace:
www.myspace.com/glaucs

Fins aviat.

jb.

22.9.07

GLAUCS: Sembla ser que hi ha llum al final del tunel...


Hola a tothom.
Porto uns quants dies tencat a La Casa Murada, l'estudi nou del Jesús Rovira, on estem gravant i mesclant les noves cançons de Glaucs. Us puc assegurar que estàn quedant unes cançons super guapes.
A l'estudi no hi ha internet, així que no he pogut escriure fins avui. Ja tenim portada i track llist quasi definitiu, Ja he vist imatges del dvd quasi acabat i estan molt i molt bé... així que puc dir, gairebé amb tota seguretat, que hi ha lllum al final del túnel... També dir-vos que molt probablement el dia 15 de novembre farem un petit concert de presentació a la sala Sidecar de Barcelona... On gairebé tot serà invitació... Ja us informarem de tot plegat quan ho tinguem tot més lligat.
Us escric el track list (sembla sert que definitiu) del disc. I la foto que us deixo és com us podeu imaginar, la portada del disc. disenyada per la Bet Casals.
Apa fins ben aviat. Ens veiem aquesta nit al concert de Sidonie a la Plaça Reial.
Deu!!!
jb.

Track list:

01. Els teus ulls glaucs (amb Joan Manuel Serrat)
02. Simbênia 2007
03. Històries curtes
04. Un pèl més gran
05. Creus
06. La teva/meva vida
07. Alícia
08. Ho tornaria a fer
09. Miralls trencats
10. M’has guanyat el joc
11. Des d’altres llocs
12. La nit de reis
13. Quan no hi ets
14. És massa tard
15. Avui és Nadal
16. Maleït Cor
17. Barcelona
18. Sense trampa ni cartró
19. L’última ovació
Bonus Track:
20. Maleït Cor (DJ Gato Remix)

6.9.07

MIOPIA



Avui torno amb la meva secció a la nova temporada del programa MIOPIA (Pere Espinosa) de Ona Fm (15-19h)
he canviat el dia, passo dels dimarts als dijous... però segueixo fent la mateixa secció: "Hi ha coses que no oblides mai". On en Pere em dona total llibertat per parlar del que sigui... Explico exactament el que em rota. :) Així doncs avui parlaré de el que he fet durant l'estiu... i el que potser pot interessar més a la gent... Posaré en primicia... uns 30 segons de "els teus ulls Glaucs" cantat per en Serrat i per mi, i també un petit trosset de "Maleït Cor" El nou single de Glaucs... Així doncs ja sabeu... tots a escoltar Miopia ;)

GRINDHOUSE II































Com us deia, ahir vaig anar a fer la meva propia doble sessió als cines Icaria, per veure Planet Terror i Death Proof. I com ho diria... va ser brutal. Vaig començar amb la de Robert Rodriguez... la que tothom critica i diu que és una merda de peli... Doncs sí... suposo que és una merda de peli si t'esperes anar a veure cinema independent francès... però ni Robert Rodriguez viu a París ni jo vaig anar a veure cine francès, així que jo vaig disfrutar com un nen petit...
Després li va arribar el torn a Quentin Tartantino i Death Proof. No tinc paraules... Si la de Planet Terror és un homenatje/gamberrada i divertidíssima durant les 2 hores de peli, Death Proof és una gamberrada/meravella amb homenatges i auto-homenatges i diàlegs perfectes que t' enganxa a la cadira durant les dues hores... Impressionant Kurt Rusell... i molta atenció al plano seqüencia de la conversa al restaurant... "Quien da mas?"

5.9.07

GRINDHOUSE














Ha arribat el moment.
Vist el "relatiu" fracàs que ha suposat als Estats units, Grindhouse, el joc/homenatge que proposaven Quentin Tarantino i Robert Rodriguez amb una sessió doble, emulant aquelles sessions dobles tant típiques d'allà Nord Amèrica... i que ara resulta que tothom en aquest país coneixia i ... (colla de pedants...) jo sincerament les úniques sessions dobles que conec son aquelles que feien als cines de reestrena als anys 80... Tipus Cine Dante (ara més conegut com Lauren Horta)... on es projectaven en sessió doble i de reestrena, repeteixo...) títols tan emblemàtics de l'època com "Cazafantasmas" i "Karate Kid"... o "The Goonies" i "Cruze de caminos"... M'acabo d'adonar d'una condició indispensable.. sempre tenia que aparèixer en una de les pel·lícules Ralph Macchio o similar (que serà d'aquest noi...)
Recordo sobretot una ocasió, precisament la de "Cazafantasmas" i "Karate Kid"... On els meus avis van acompanyar al seu net d'uns 6 anyets (ossigui jo...) completament enganyats... els hi vaig assegurar que no havia vist cap de les dues pel·lícules, que tothom deia que eren molt bones... i ja veus a uns pobres avis acompanyant al seu net al cinema... i tragant-se aquelles pel·lícules que ells deurien trobar abominants... Fins que jo, tot emocionat, durant el combat final de "Karate Kid" just en el mític plano on el gran, grandiós (i anyorat) "Señor Miyagi" li diu amb un gest d'ulls a "Daniel-San" que faci aquella patada voladora (Aquell plano del "Señor Miyagi" que segurament molts recordareu, en Tarantino l'anomenaria un plano Sergio Leone...) Doncs bé... resulta que durant aquesta escena, va i se m'escapa tot innocent i volent compartir aquella emoció amb els meus avis, la següent frase: "Ja veureu avis, aquest és el millor tros de la pel·lícula!!!" Us ho asseguro... Lo còmic que us pot semblar tot això ara, us asseguro que en aquell moment per mi va ser un drama total...
Després d'aquesta anècdota que gràcies a Quentin Tarantino i Robert Rodriguez he recordat, us diré que el que realment em fot de que hagin partit GRINDHOUSE en dos, és el fet de que han despreciat la feina de molta gent i la idea de (per mi) dos grans creadors... Hi ha molta gent que s'ha queixat, i amb raó, és clar... però jo fa setmanes ja que vaig decidir, no queixar-me massa, i esperar fins a l'estrena de Death Proof.
Així que avui dimecres aniré tot solet cap als Icària, a fer-me la meva propia sessió doble... Començaré per "Planet Terror" a les 18:00 i seguiré amb "Death Proof" a les 20:30... A disfrutar sense queixar-me... així que ja sabeu, si esteu interessats, em truqueu o ens veiem allà... que els meus avis no volen venir.
Petons.
jb.

Jordi Oset





Li vaig demanar a l'amic Jordi Oset que em passés alguna foto del concert de divendres del Manel Fuentes a l'acústica... Doncs resulta que el "buenazo" d'en Jordi m'ha enviat unes quantes, i en penjo algunes aquí.
Moltes gràcies per les fotos Jordi i ja saps... Ull x ull, dent x dent.
Visiteu el Flog d'en Jordi, hi podeu accedir més avall desde els links.

jb.

1.9.07

Acustica de Figueres




Ahir vaig sortir de casa a les 4 de la tarda, pensant en tornar en un parell d'hores... estava cansat i sense massa ganes de fer coses... però una trucada amb en Marc Ros em va fer comprar un bitllet de tren i marxar a l'Acústica de Figueres per veure a l'Adrià Punti i en Manel Fuentes. El concert de l'Adrià va ser maquissim. Feia un parell d'anys o més que no el veia en directe, i la veritat que va estar molt bé... Va tocar moltes de les cançons que més m'agraden seves... I mentre veia el seu concert em vaig trobar a l'amic Senén Armengol... que estava de Road Manager amb en Manel Fuentes... així que els vaig anar a saludar... i em Manel em va convidar a cantar American Skin (41 shots), una cançó que haviem cantat moltes vegades junts en els seus mítics concerts de Luz de Gas... Així que vaig acabar cantant a la Plaça de l'Ajuntament plena a rebentar... va ser una sorpresa agradable, i em va encantar... és una de les meves cançons preferides i sempre és un plaer cantar Springsteen amb en Manel.
Res més... És dissabte, vaig a dutxar-me, sopar i cap al Razzmatazz, per variar...

P.D. Espero anar escribint més seguit i no deixar-vos tant de temps penjats sense noves entrades al Blog...

jb.

Fotos: Una foto del Manel i jo a l'Acúsitca. En Dani Gato i jo en una area de servei de l'autopista fa un parell de mesos. I una foto de la festa del meu aniversari al nostre local de Poble Nou, on vam tocar una estoneta...