Que la força ens acompanyi

Aquí us deixo escrit un article d'opinió que he escrit per la revista Enderrock d'aquest mes.
Res més, fins aviat.

Jofre.

QUE LA FORÇA ENS ACOMPANYI

Tots som conscients que el temps passa, que cada dia al despertar som una mica menys joves, o una mica més grans, depèn de com es miri… Els anys corren lentament i tots anem vivint situacions i moments que ens van marcant i ens fan, vulguem o no, formar part d’un determinat moment de la història.
Cada generació té els seus mites, els seus ídols i les seves maneres de pensar. La meva va créixer veient Star Wars, el Barça de Núñez i Cruyff, el Madrid rabiós de Mendoza, Butragueño i Hugo Sánchez, el Naranjito i Barcelona 92… Musicalment vam viure el Thriller de Michael Jackson, el Rock americà dels 80 i, de sobte, l’explosió de Nirvana i el Grunge, sense oblidar-nos del Brit Pop. Jo encara recordo la il·lusió amb què vaig anar al cinema a veure com moria Darth Vader a “El retorno del Jedi”, o el concert de Bruce Springteen al Camp Nou… o quan els Simpson encara els feien a TV2 a les onze de la nit…Tot i ser conscient que el temps passa, crec que no era conscient que n’ havia passat tant.
Resulta que fa unes setmanes vaig anar a l’estrena de “Episodio III: La venganza de los Sith”. Volia saber d’una vegada per totes com el pare de Luke Skywalker es convertia en Darth Vader. Com us podeu imaginar, ja que és la tercera vegada que cito aquesta saga en aquestes línies, per mi Star Wars ha significat molt… per mi i per una gran part de gent que hem crescut veient-ne les pel·lícules i jugant amb els seus ninotets i naus.
Quan sortíem del cinema, el meu amic Àlex Rexach em va dir… “i ara què? Després d’això què ens queda més?” Us semblarà una ximpleria, però allò em va fer pensar. Tenia una sensació estranya, feia uns 20 anys que esperava aquell moment, veure aquell final, saber què va portar Anakin Skywalker a enfrontar-se al seu millor amic, Obi-Wan Kenobi. I resulta que, de cop, aquell objectiu a la vida ja el tenia complert.
Poder sembla una exageració, però aquelles paraules van que m'adonés que el temps ha passat, i això significa que cada vegada ens queden menys coses per fer i per viure… Penso, i descobreixo que tots els grups que m’agraden són d’una altre dècada i que ja ni recordo quin gust tenien els macarrons de la meva àvia. Els meus amics ara es casen i tenen fills, i els jugadors de futbol que jo admirava ara són entrenadors. Michael Jackson ja no és el Rei del Pop i Kurt Cobain fa més de deu anys que va morir.
Com deia, el temps passa i cada generació té els seus mites, els seus ídols i les seves maneres de pensar… és dur fer-se gran, però més dur és no acceptar-ho. Encara sóc jove, sí, però cada vegada menys, i tot i que no m’agrada el Hip Hop i el Sónar ja em cansa, espero que la vida no deixi mai de sorpendre'm i sempre em faci sentir com un nen petit que no entén res… i és que ara resulta que també els de dretes es manifesten… I no és curiosa la vida? Que la força ens acompanyi.

Have A Nice Day

El dilluns surt el nou disc de Bon Jovi, "Have A Nice Day". fa uns 19 anys que sóc fan del grup. i encara avui al·lucino amb la facilitat que tenen per canviar i renovar-se a cada pas que donen. No només admiro la seva música (la veritat sigui que ara per ara musicalment no son ni de llarg el grup que em sorprenen més.....) sinó que el que més admiro d'ells és com han pogut aguantar-se a dalt de tot durant tots aquests anys passant per sobre de modes, estils i crìtiques... superant els temps del Grunge o el Hip Hop, i venent cada cop milions de discos... Això, mal que els hi pesi a alguns (sobretot en aquest país) significa que Bon Jovi deuen tenir algo, no? Sembla ser que mentre a la resta del món Bon Jovi venen i omplen tant com Bruce Springsteen o U2.. en aquest país encara em d' aguantar les pesades i tipiques brometes sobre "el cantant guapo".... Bon Jovi Poden agradar més o menys, però crec que s'els hi tindria que començar a tenir una mica més de respecte... Poder "Have A Nice Day" no passarà a l' història com un dels seus millors discos, però estaria bé que d' una vegada per totes, aquest disc fos el de la seva confirmació com a gran banda de rock en el nostre país, com ho son ja fa molts anys a la resta del món.
Have a nice day senyors.

jb.

Eternal Sunshine Of The Spotless Mind

Crec que li he pillat el gust a això d' escriure aquí...
Avui he vist "Eternal Sunshine Of The Spotless Mind" (¡Olvídate de mi!) del Michel Gondry... tothom m'en havia parlat tan bé d'aquesta peli, que creia que no m'agradaria... Sempre em passa, que quan tothom li ha agradat tant, n'espero molt... i després no m'agrada... per això intento veure les pelis abans que ningú, per que rès em condicioni... però aquesta s'em va escapar, i la veritat, és boníssima. M'ha encantat.
Avui no he treballat massa (per no dir gens) així que procuraré posar-me ara amb alguna lletra aviam si tinc sort i demà puc dir que ja em queda una cançó menos...
Per cert, ja he començat a ensenyar alguna "demo" als meus amics més intims i a la gent que está treballant amb mi en aquest projecte (que sobint comparteixen les dues mateixes funcions...) m'està costant ensenyar les cançons més de lo normal, però les impresions semblen bones... Sembla ser que sorprenen... Cada cop tinc més ganes de posar-me a grabar el disco en serio!!!!
Ah! hi ha una pregunta que em sol fer tothom quan parlem d'aquest projecte... en català o en castellà???? Quina importància li dona la gent sempre a tot això del idioma, no???? doncs bueno, el projecte en solitari serà en català. Per que? doncs per que ha sortit així, i per que com son cançons que faig per mi mateix, i amb mi mateix parlo català, ha sortit així.
Apa, abraçades a tothom.

jb.

PD. Fotos d'avui: Kate Winslet a "Eternal Sunshine Of The Spotless Mind" (m'he enamorat del personatge que fa en aquesta peli). I les altres dues son molt divertides, almenys per mi... som l' Iván, la Marta, la Laura i jo després de sopar divendres passat.

ara sí, adéu!

Tot comença de nou...

Aquí estem...
Per variar a la matinada.. sense poder dormir, i son les 6:17 del matí en aquests moments.... I escoltant algú que he despreciat en massa ocasions: Paul McCartney.
Amb el seu últim disc ens ha fet tragar a més d'un allò de que en solitari fa discos pastelosos i sense massa talent... "Chaos and Creation in the Back Yard" és una obra mestra, que realment només podria fer ell. És una meravella de disc. Feia temps que no disfrutava tant amb un disc... Ara a esperar que vingui en directe... Diuen que a mitjants del 2006... a creuar els dits.

Canviant de tema... Segueixo treballant en el meu disc, ja quasi tinc apunt les cançons per començar-les a grabar una mica més en serio... de moment estic treballant en les demos bàsiques, ossigui les demos amb només guitarra o piano i veus, per entendre'ns unes versions molt diferent de com seràn al final de tot... però crec que ja hi ha algunes cançons que s'estan descartant per si soles, poder les més antigues... Com deia l' altre dia, estic treballant en una vintena de cançons de les quals només unes 14 o 15 sobreviuràn al procés de selecció. De les que tinc per el moment, suposo que algú coneixerà "Conte per a l'intermedi" (apareixia al disc del Pere Espinosa), i també m'agradaria fer la meva pròpia versió del "Jugarem a estimar-nos"... Aquestes dues cançons son les dos úniques ja enregistrades anteriorment, tot lo altre són cançons noves... bueno, apart de "Jo faig cançons" que l' he tocada alguna vegada en directe... Però de moment només son idees que tinc... qui sap si a l' hora de la veritat tot canvia totalment... això mai se sap, el temps dirà... Si aquest disc acaba tirant endevant (si tot va bé, res falla i la discogràfica m'acaba acceptant aquest projecte...) també inclourem un DVD, que sembla ser serà bastant complert... ja ho explicaré tot en el seu moment, però ja s'han començat a grabar algunes imatges... de moment només puc transmetre la meva il·lusió per aquest projecte i per les coses que venen.. tant pel disc aquest com per Nut...
Bueno, crec que vaig a intentar dormir, ja que les onze del matí tinc una roda de premsa a la nova "la Boite", que ara es diu Zac (de Zacarias) i toquem el dia 30 per cert!!!!!!!!!

Bueno, amics, fins aviat.

abraçades a tothom.

jb.

S'acaba l'agost... De vuelta al cole.

Bones,
Son les tantes de la nit i estic sol a casa i davant l'ordinador, per variar...
Crec que és hora de fer resum mental del que ha estat aquest estiu, i que millor que el Blog per escriure el que penso, no? (crec que m'estic aficionant...)
Tot i que no em puc queixar, ja que he anat a New York i he passat un estiu de puta mare anant d'aqui cap allà, de festival en festival, tal, qual... Mentalment ha sigut un estiu difícil... He estat pensant molt aquests mesos i tot i que no entraré en detalls, per que hi ha coses que prefereixo guardar-les per mi... he arribat a limits mentals perillosos... Uns limits on molt poques vegades he arribat, i creia tenir controlats, però pel que sembla mai pots abaixar la guàrdia, sempre has d'estar preparat, per que qualsevol tonteria pot fer saltar la alarma... mai hi ha un sol motiu, almenys en el meu cas, sempre en son uns quants, però hi ha vegades que no saps on agafar-te, i tinc clar que en aquests moments el lloc mes segur on em puc agafar és a la música... més ben dit, a fer cançons.
Tota aquesta parrafada l'explico per que estic composant molt aquests dies i apart de les cançons que ja estem escribint amb Nut (fent recompte debem tenir cap a unes 15 o 20 pel proper disc...) he estat composant i estic composant moltes cançons aquests dies, pel simple gust d'escriure i treure la merda que tots portem a dins, cada un la treu com pot o sap i jo... jo faig cançons.
Així que porto pensant un temps i he decidit que en els propers mesos dedicaré una part del meu temps a grabar a casa i jo solet, totes, o bona part d'aquestes cançons, per editar-les en un disc... sense presses, però espero que aviat... un disc que crec serà molt diferent a tot el que hem fet tant amb Glaucs com amb Nut... Cançons massa personals, que mai entrarien al repertori del grup...Això sí, sempre i quan aquest projecte no li tregui temps a Nut, ni pugui arribar a molestar al grup. Això per mi és el més important... però també penso que necessit-ho fer això per sentir-me millor amb mi mateix i amb el que faig.

Doncs de moment res més, aniré explicant més coses aviat...

Per cert, se que la página de Nut la em tingut bastant morta aquest estiu, però no deixeu de visitar-la per que en els propers dies hi haurà noticies i canvis importants.

Una abraçada a tothom i fins aviat.

jb.

P.D. revisant la pàgina de la CAG, he trobat aquesta foto i he pensat... si que passen els anys i com canvien les coses...